El Punt Avui. 06.02.2011
L'escriptor xilè, de qui acaba de publicar-se una altra novel•la inèdita, dóna nom al vial que l'Ajuntament de Girona està obrint al costat de l'escola de DomenyNo consta en l'àmplia literatura sobre Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953-Barcelona, 2003) que mai l'escriptor hagués posat els peus a Domeny; de fet, amb prou feines es tenen referències de la seva estada a Girona, a principis dels anys vuitanta, quan encara no el coneixia ningú i escrivia desaforadament sol, sense cap cèntim, sense feina, allotjat en un piset de les Pedreres que li havia cedit la seva germana Salomé. Se sap que mirava les carpes de l'Onyar, grasses i tirant a llefiscoses, i que havia arribat a escriure sobre el xiscle dels gavians i la benigna tardor gironina entelant els vidres dels cafès de la Rambla, però del barri de Domeny, d'aquesta entitat de població agregada a Girona fa més de trenta anys, no se'n tenia cap notícia, ni per al•lusions a cap de les proses o els poemes del mateix Bolaño, ni per indicis raonables que permetessin documentar ni que fos una solitària passejada del foraster d'ulleres excessives i soliloquis exuberants pels erms que eren llavors els voltants de Taialà. Però serà aquí, al costat de la nova escola, vorejant la riba esquerra del Ter, entre pollancres i una rambla envoltada de parcs i jardins, on tindrà finalment un carrer amb el seu nom.
Encara és tan sols un descampat amb una rasa enfangada que es dispara fins a l'horitzó, des de la rotonda de Fontajau fins a l'antiga carretera d'Amer, però ja promet unes saludables caminades, un xivarri de nens jugant i, sobretot, una festa d'inauguració, prevista per al 18 de juny, amb piscolabis, xampany i la forassenyada alegria amb què els incondicionals de Bolaño volen celebrar que el fenomen més prodigiós de la literatura llatinoamericana dels últims temps sigui finalment reconegut a l'última ciutat on va ser invisible. Fins ara, només tenia el seu nom la sala d'actes de la biblioteca de Blanes, ciutat on va establir-se a finals dels vuitanta.
Un dels instigadors de la iniciativa és un altre xilè que va tenir també el do del trasplantament, només que en lloc d'emigrar cap a Mèxic, com havia fet Bolaño, Jorge Morales va tenir l'extravagància de deixar Xile per Suècia, encara que aviat es va cansar que el sol hi toqués tan poc i va acabar, com Bolaño, perdut pels carrers de Barcelona, abans d'enamorar-se d'una gironina i anar a raure, com és prescriptiu, a Girona. Fundador de la revista de poesia El Llop Ferotge, Jorge Morales (Santiago de Xile, 1974) va ser qui va proposar a l'Ajuntament, a finals del 2008, quan acabava de dedicar un número monogràfic a l'autor de Los detectives salvajes, que la ciutat bategés un carrer o una plaça amb el seu nom. A Morales li hauria agradat que el lloc escollit fos aquella mena de sobralles del carrer de les Hortes que sembla existir només a propòsit per alçar-hi els quatre escalons del pont d'Eiffel, però encara que és un dels pocs racons de la ciutat que Bolaño fa sortir a la seva obra, el suggeriment no va prosperar. En lloc d'aquesta placeta, el govern municipal va assignar a l'escriptor el nou carrer que està obrint a Domeny en un ple del desembre del 2009, i a Morales l'elecció li sembla bé, “un bon lloc, discret, apartat, tranquil, per homenatjar la tenacitat i el sacrifici de Bolaño”.
L'obra era previst que estigués enllestida al gener, però s'ha acabat endarrerint fins al maig, encara que la placa amb el nom de l'escriptor ja és ben visible, al mur de l'escola, al costat del qual algú ha anotat amb guix “estoy bien, escribo mucho”, la frase amb què Bolaño intentava tranquil•litzar la seva amiga Carmen Pérez de Vega quan ja estava greument malalt, explica Morales. El Llop Ferotge tenia emparaulada per a aquella festa ara ajornada fins al juny l'assistència d'amics i familiars de l'escriptor, inclosa la seva germana, i els editors Jaume Vallcorba i Jorge Herralde, el crític Ignacio Echevarría, i l'escriptor xilè Bruno Montané, l'amic a casa del qual es va fundar el moviment infrarealista. Morales confia a recuperar-los per a la nova data.
El germen de ‘2666'
Montané, d'altra banda, va ser un dels pocs íntims a qui Bolaño va confiar, a principis dels anys noranta, que estava treballant en una novel•la que titularia Los sinsabores del verdadero policía, una obra en què “el policia no és altre que el lector mateix intentant en va posar ordre a aquesta història endimoniada”, segons va escriure l'autor abans d'abandonar el projecte i vessar-lo en fragments, a la seva manera iridescent i arbòria, en altres llibres seus i, sobretot, al portentós i finalment pòstum 2666. Ara, aquell projecte ha estat recuperat entre els mecanoscrits i documents guardats a l'ordinador de l'escriptor i publicat com “una obra inacabada però no incompleta” a Anagrama, que l'any passat ja va llançar un altre inèdit de Bolaño, El Tercer Reich.
